En el reportatge visionat a l’aula, es pregunta a professors i alumnes quina és la seva postura i què pensen sobre el projecte EDUCAT 1X1 (1 ordinador per a cada alumne).
Tant professors com alumnes, ens defineixen el projecte com un model idíl•lic que ajuda a què les classes siguin més divertides i no es facin pesades, alhora que engresca, tant a professors com a alumnes, fent que es sentin més útils i actius en la seva tasca.
Els professors ens expliquen, però, que fan falta una sèrie de recursos i eines per a què la utilització dels llibres digitals sigui òptima; la pissarra digital, el suport del moodle, recursos de la web i, fins i tot, l’elaboració de propis materials creats pels professors o per altres docents de la mateixa branca. Per tant, la utilització de recursos informàtics suposa una feina extra, cosa que no passa amb els llibres de text, però, alhora, una infinitat de recursos i la possibilitat d’obrir els temaris tant com es desitgi. Segons el seu parer, és recomanable combinar diferents eines informàtiques, ja que, per exemple, el moodle es gestiona des del centre i, per tant, es podrà adequar als diferents tarannàs que puguin tenir les escoles,mentre que el llibre digital es gestiona des d’una empresa externa i és més difícil adaptar-lo a les necessitats del moment.
Els professors, també, ens remarquen que aquesta metodologia ajuda a que els alumnes se sentin responsables del seu propi aprenentatge; ells han de construir-lo, no ser esponges que tan sols capten la informació i la escriuen en les seves llibretes. Cada vegada s'orienten més sols, tot i que necessiten unes pautes generals que els hi hauran de prestar els seus professors. Això implica que s’hagin de preparar més les sessions, que no siguin una rutina.
Pel que fa a la gestió de l’aula, s’ha d’ordenar l’ús dels ordinadors, ja que pot fer que els alumnes es desconcentrin. Els docents ja no es col•loquen davant de la classe i exposen el temari, sinó que es posen al darrere i es van passejant per la classe. Tot i això, coincideixen en la idea de que si un noi és mogut i li costa prestar atenció, ho serà amb o sense l’ordinador al davant.
D’altra banda, amb la utilització dels ordinadors, els alumnes poden fer servir diferents metodologies, més amenes i divertides, com per exemple grabar-se mentre llegeixen i, posteriorment, fer-se una autoavaluació, realitzar exercicis col•laboratius en línea, obrir fòrums per expressar opinions i/o preguntar dubtes... En definitiva, les sessions es fan menys expositives i més interactives.
Els aspectes que no apareixen al reportatge i que són força importants per a fer-ne esment com a mode de crítica són els següents:
-Els professors no reben tota la formació que necessiten. Existeixen cursets per a professors, però aquests no són suficients en molts casos. A més a més, els professors no solen estar ben informats sobre on poden anar a fer aquests cursets de forma gratuïta.
-Els mestres han de vigilar constantment als alumnes, ja que al tenir Internet a les aules, aquests poden fer altres coses que no tenen res a veure amb les tasques que es fan a la classe i desconnectar totalment.
-No s’ha demanat l’opinió dels pares dels alumnes i, per tant, segur que n’hi ha alguns que no estan d’acord amb aquest nou us de la tecnologia, però s’han vist obligats a què els seus fills l’utilitzin.
-Hi ha alumnes que són massa petits per a dur aquest tipus de material a la motxilla, ja que no tenen una idea del import que aquests aparells suposen i estan acostumats a llençar la motxilla o, constantment, se la obliden. Per tant, això suposarà una despesa que, potser, moltes famílies no es poden permetre.
-També cal parlar del finançament estatal, el qual és molt elevat i, tenint en compte l’actual crisi econòmica per la que estem passant, aquestes despeses no són gaire ben rebudes.
-El rol dels professors canviarà, ja que hauran d’apropar-se més als nois i, aleshores, aquests poden perdre-li el respecte. D’altra banda, també pot ser que aquestes relacions més estretes ajudin a crear un bon ambient a l’aula. Tot depèn del rol en el qual se situïn els alumnes.
- A més a més, la connexió a Internet en cap cas és 100% efectiva i falla sovint. En aquests casos, què han de fer els alumnes que no disposen de llibres?
Per últim, de cara al futur i si el projecte segueix en peu, les infraestructures escolars variaran ja que les aules d’informàtica es reduiran, l’accés a la xarxa haurà de ser més ampli (Wi-Fi), les aules s’hauran de reubicar per a què els nois puguin treballar amb l’espai suficient, entre d’altres. Com som pioners hem d'ajudar-nos tots, entre professors i alumnes; els primers tenint una ment oberta, sent innovadors i facilitadors i, els segons, col•laborant i fent les classes més fàcils per als professors
Amb aquest projecte es pretén que els alumnes adquireixin unes habilitats i unes competències informàtiques que no són possibles d’adquirir utilitzant els llibres de text i, així, que puguin es desenvolupar amb les seves plenes capacitats per la xarxa, ja que en el futur les noves tecnologies seran el pa de cada dia.
