dimecres, 25 de maig del 2011

Analisi d'un videojoc



Anàlisi del videojoc

Els destinataris del joc està clar que es cap a la joventut, ja que mostra unes imatges simples i de colors vius. En cap moment mostra violència, ni imatges sanguinàries.

L’objectiu del joc es arribar a la meta amb el màxim de components a dins del camió.

El contingut principalment et volen fer veure les complicacions que tenen alguns immigrants a l’hora de fer llargs viatges i que tot sovint es troben amb diferents entrebancs.

Explicació:

El "camió traficant" d'immigrants indocumentats no arribarà ja que ha estat considerat "ofensiu" i "de mal gust".

El videojoc "Smuggler Truck: Operation Immigration" (Camió Contrabandista: Operació Immigració) proposa utilitzar un vehicle de càrrega ple de persones, suposadament indocumentades, que tracta de cobrir a tota velocitat el trajecte entre Mèxic i Estats Units avançant entre cactus, canals, costes i llocs de vigilància o esquivant bloquejos de ruta o armadillos que surten al pas.

L'objectiu del conductor virtual és creuar una frontera imaginària amb la major quantitat de passatgers a bord. Però els rigors del viatge fan sortir disparats del camió a homes, dones i nens de la mateixa manera, molts dels quals "moren" a la pantalla, aixafats pel mateix carro si el jugador no és molt avesat.

Per cada un que queda en el camí, el concursant perd punts.

L'aplicació, que ja havia generat polèmica durant la seva etapa de desenvolupament, no estarà a la venda a la botiga virtual App Store, on es proposava com un entreteniment per a telèfons iPhone i pastilles iPads.

Va ser el to de burla amb què es tracta el conflicte dels "sense papers" el que exasperar a molts, que van considerar que l'aplicació té una dosi de mal gust per al jugador mitjana i, evidentment, també per a Apple, que té la última paraula sobre els desenvolupaments que es fan per a les seves plataformes tancades.

Opinió dels creadors:

"No era la nostra intenció ofendre sinó tot el contrari: generar soroll al voltant d'un tema molt complex i que necessita atenció urgent, i fer-ho a través d’un videojoc, que creiem és una estratègia més efectiva".



http://smuggletruck.com/

Activitat per dur a l'aula:

Seria adequat per alumnes d'ESO Els faria jugar al joc, i després que en fessin una reflexió, i que la transmetessin fent un power-point. En aquest hi desenvoluparien la cerca d'informació i la busca d'imatges adequades. Finalment fareim una exposició de power-points.

dilluns, 16 de maig del 2011

PPT Identitat digital

Aquí podeu veure un power point que explica i deixa entendre molt millor tot el concepte.

L'àudio defectuosament em sembla que no se sent, hi han agut petits problemes tècnics, espero que sigui d'interès.

Identitat digital
View more presentations from sergiserx2.

dijous, 12 de maig del 2011

La Wiki

Us poso el link per la meva wiki compartida amb l'Ivan,

veureu que hi han alguns treballs sobre la wiki i al cerca

intel·ligent d'informació.

Es diu Rastejawebs:

https://sites.google.com/site/observemiaprenem/

Story Board


Aquí veieu una especulació sobre la gravació que realitzarem a l'escola Tabor, coma treball o projecte final. Consisteix en 6 escenes les quals estan repartides de la següent manera:

1- Entrada

2- Les tic i el alumnes

3- Funcionament tic i el professor

4- Les tic i el professor

5- Els alumnes i les tic

6- Fi de classes

divendres, 29 d’abril del 2011

Video de movie maker

Hem realitzat una gravació per tal de poder fer el movie maker. Hem
diferents seqüències i hem fet diferentes fotogràfies i llavors hem
recopilat tota la informació, d'aquí ha sotit el video. L'elaboració
ha sigut costosa però el resultat ha sigut gratificant.

Vegeu el vídeo:

La força de l'amistat from Narworld on Vimeo.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Anàlisi 1X1

En el reportatge visionat a l’aula, es pregunta a professors i alumnes quina és la seva postura i què pensen sobre el projecte EDUCAT 1X1 (1 ordinador per a cada alumne).
Tant professors com alumnes, ens defineixen el projecte com un model idíl•lic que ajuda a què les classes siguin més divertides i no es facin pesades, alhora que engresca, tant a professors com a alumnes, fent que es sentin més útils i actius en la seva tasca.
Els professors ens expliquen, però, que fan falta una sèrie de recursos i eines per a què la utilització dels llibres digitals sigui òptima; la pissarra digital, el suport del moodle, recursos de la web i, fins i tot, l’elaboració de propis materials creats pels professors o per altres docents de la mateixa branca. Per tant, la utilització de recursos informàtics suposa una feina extra, cosa que no passa amb els llibres de text, però, alhora, una infinitat de recursos i la possibilitat d’obrir els temaris tant com es desitgi. Segons el seu parer, és recomanable combinar diferents eines informàtiques, ja que, per exemple, el moodle es gestiona des del centre i, per tant, es podrà adequar als diferents tarannàs que puguin tenir les escoles,mentre que el llibre digital es gestiona des d’una empresa externa i és més difícil adaptar-lo a les necessitats del moment.
Els professors, també, ens remarquen que aquesta metodologia ajuda a que els alumnes se sentin responsables del seu propi aprenentatge; ells han de construir-lo, no ser esponges que tan sols capten la informació i la escriuen en les seves llibretes. Cada vegada s'orienten més sols, tot i que necessiten unes pautes generals que els hi hauran de prestar els seus professors. Això implica que s’hagin de preparar més les sessions, que no siguin una rutina.
Pel que fa a la gestió de l’aula, s’ha d’ordenar l’ús dels ordinadors, ja que pot fer que els alumnes es desconcentrin. Els docents ja no es col•loquen davant de la classe i exposen el temari, sinó que es posen al darrere i es van passejant per la classe. Tot i això, coincideixen en la idea de que si un noi és mogut i li costa prestar atenció, ho serà amb o sense l’ordinador al davant.
D’altra banda, amb la utilització dels ordinadors, els alumnes poden fer servir diferents metodologies, més amenes i divertides, com per exemple grabar-se mentre llegeixen i, posteriorment, fer-se una autoavaluació, realitzar exercicis col•laboratius en línea, obrir fòrums per expressar opinions i/o preguntar dubtes... En definitiva, les sessions es fan menys expositives i més interactives.
Els aspectes que no apareixen al reportatge i que són força importants per a fer-ne esment com a mode de crítica són els següents:
-Els professors no reben tota la formació que necessiten. Existeixen cursets per a professors, però aquests no són suficients en molts casos. A més a més, els professors no solen estar ben informats sobre on poden anar a fer aquests cursets de forma gratuïta.
-Els mestres han de vigilar constantment als alumnes, ja que al tenir Internet a les aules, aquests poden fer altres coses que no tenen res a veure amb les tasques que es fan a la classe i desconnectar totalment.
-No s’ha demanat l’opinió dels pares dels alumnes i, per tant, segur que n’hi ha alguns que no estan d’acord amb aquest nou us de la tecnologia, però s’han vist obligats a què els seus fills l’utilitzin.
-Hi ha alumnes que són massa petits per a dur aquest tipus de material a la motxilla, ja que no tenen una idea del import que aquests aparells suposen i estan acostumats a llençar la motxilla o, constantment, se la obliden. Per tant, això suposarà una despesa que, potser, moltes famílies no es poden permetre.
-També cal parlar del finançament estatal, el qual és molt elevat i, tenint en compte l’actual crisi econòmica per la que estem passant, aquestes despeses no són gaire ben rebudes.
-El rol dels professors canviarà, ja que hauran d’apropar-se més als nois i, aleshores, aquests poden perdre-li el respecte. D’altra banda, també pot ser que aquestes relacions més estretes ajudin a crear un bon ambient a l’aula. Tot depèn del rol en el qual se situïn els alumnes.
- A més a més, la connexió a Internet en cap cas és 100% efectiva i falla sovint. En aquests casos, què han de fer els alumnes que no disposen de llibres?

Per últim, de cara al futur i si el projecte segueix en peu, les infraestructures escolars variaran ja que les aules d’informàtica es reduiran, l’accés a la xarxa haurà de ser més ampli (Wi-Fi), les aules s’hauran de reubicar per a què els nois puguin treballar amb l’espai suficient, entre d’altres. Com som pioners hem d'ajudar-nos tots, entre professors i alumnes; els primers tenint una ment oberta, sent innovadors i facilitadors i, els segons, col•laborant i fent les classes més fàcils per als professors
Amb aquest projecte es pretén que els alumnes adquireixin unes habilitats i unes competències informàtiques que no són possibles d’adquirir utilitzant els llibres de text i, així, que puguin es desenvolupar amb les seves plenes capacitats per la xarxa, ja que en el futur les noves tecnologies seran el pa de cada dia.

dijous, 3 de març del 2011

Interpretació d'imatges

subliminal

Lectura denotativa:

A primera vista es veu una noia de pell fosca, amb una espècie de túnica que li cobreix el cap i el cos. També podem observar com aquesta porta agafada a la mà una pistola d’aigua.

Lectura connotativa:

Es tracte d’un missatge de Unicef, per evitar que hi hagin més persones mortes a causa de les armes, una mica de conscienciació. La mirada de la noia ens transmet seguretat, com si anés a apretar el gatell. Per altre banda entenem el que acabo d’esmentar ja que l’arma que està agafant la noia apunta cap el seu cap. Juguen molt bé amb els colors, el fons blanc, la noia afectada negre, es podria dir un equilibri, i l’arma d’un color ataronjat mig vermell, un color violent. Finalment dir que la noia es una noia guapa, però no hi ha definit la resta del cos.

Mapa conceptual

En el link següent hi trobarem un mapa conceptual de la matèria de socials. Esta estructura de la següent manera:

- Web 2.0
- Matèria
- Programes
- Funció
- Avantatges
- Inconvenients

Web 2.0

dijous, 3 de febrer del 2011

You tube

Aplicació triada : You tube

Hem triat l’aplicació de You tube, ja que és una de les eines més utilitzades i que ens serviex tant com per compartir imatges, videos i arxius de so amb qualsevol ocasió. És fácil d’utilitzar, gratuït i conegut per tothom.

A l’hora d’aplicar-ho en l’àmbit educatiu, ens pot ser molt útil ja que com hem dit abans, és fácil d’utilitzar, et permet treballar amb arxius de so, imatge i videos.
És clau per publicar informació a l’abast de tothom. Amb qualsevol programa de descàrrega, tipu Atube catcher, Jdownloader, etc. seleccionant la barra de direcció i copiant l’adreça, et permet descarregar-te el video, imatge o so.


YouTube és un lloc web popular a Internet on el principal atractiu és la capacitat que els ofereix als usuaris per "pujar" els seus arxius de vídeo a la web sense haver de pagar pel servei o conèixer complexos llenguatges de programació.

De l'altra banda, permet als visitants poder visualitzar qualsevol vídeo penjat per un altre usuari utilitzant un mètode d'enviament del vídeo similar a l'streaming, això vol dir que l'usuari pot visualitzar vídeos de llarga durada sense haver de descarregar tot el vídeo abans.

YouTube és un clar exemple de les aplicacions Web 2.0 que es poden resumir en "l'usuari genera el contingut", també és un clar exemple de les noves formes de fer negoci a Internet, ja que en molt curt temps YouTube va ser adquirit per Google per una suma rècord.

Aquest sistema no és l'únic que existeix, hi ha diverses versions de vídeos sota demanda com MSN Video, Google Video i molts altres més que van sorgir a partir de l'èxit de YouTube.

Aplicacions Educatives

Anteriorment Internet era pròpiament unidireccional, és a dir, la informació era més aviat de tall informatiu i no permetia la interacció directa amb i entre els usuaris. Avui dia, s'ha convertit en bidireccional i ens permet la interacció de tot tipus de contingut, siguin aquests vídeos, imatges, textos i fins i tot emmagatzematge i edició d'arxius en línia i en temps real.

Aquestes eines permeten la integració d'un teixit social, és a dir, una xarxa de persones que poden interactuar a través dels espais que s'han generat a Internet, com ara blocs, Google groups, twitter, facebook, wikipedia i una infinitat d'útils aplicacions que permeten la interrelació d'informació. En aquest sentit, la informació necessita ser processada, assimilada en aprenentatges útils per als propòsits de l'educació, que veritablement incideixin sobre els coneixements que imparteixen els docents a les seves aules.

La web 2.0 permet nous rols per a professors i alumnes sobretot en base al treball autònom i col.laboratiu, crític i creatiu, l'expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre ... Amb les seves aplicacions d'edició professors i estudiants poden elaborar fàcilment materials de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ls als comentaris dels lectors. També proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos.

Així, el web es basa en un component social, de manera que aplicada en l'àmbit educatiu, constitueix un potent mitjà per construir el coneixement de forma colaborativa, (als quals després tots podran accedir) mitjançant aportacions individuals que enriqueixin l'aprenentatge i la pràctica docent. Una altra facilitat que proporciona en aquest àmbit és la realització de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluació i la creació de xarxes d'aprenentatge.

Tal com cita en el seu article Pere Marquès Graells La web 2.0 i les seves aplicacions didàctiques

Perquè realment es pugui realitzar el treball educatiu individual o en grup davant un ordinador i el ciberespai es requereixen unes premisses bàsiques infraestructurals:

• En el centre docent s'ha de tenir una intranet educativa, aules amb ordinadors suficients per a tots els alumnes i amb connexió a Internet.

• Els estudiants necessiten disposar d'ordinador i connexió a Internet també a casa.

• El professorat ha de tenir al seu abast un bon equip per realitzar i preparar totes les activitats.
• Disposar de recursos perquè els ciutadans puguin accedir a Internet com biblioteques, centres cívics, zones wifi, etc.

Així mateix, els estudiants i el professorat han de tenir unes competències mínimes per utilitzar bé els recursos que el web ofereix.

• Estudiants

o Competències digitals: saber navegar (buscar, valorar i seleccionar), expressar-se i comunicar-se amb altres en el ciberespai, conèixer els riscos (plagi, spam, falsedat)

o Competències socials: saber treballar en equip amb respecte i responsabilitat.

o Altres: capacitat de crítica, creativitat, capacitat de resolució de problemes, iniciativa i aprenentatge autònom, etc.

• Professorat

o Competències digitals: les mateixes que els estudiants.

o Competències didàctiques: aplicar models d'ús de les aplicacions web 2.0 ben contextualitzats.

o Coneixement de les regles clares pel que fa a la utilització dels recursos.

Actitud favorable cap a la integració de les TIC en la seva activitat docent diària i del temps que això requereix. Per exemple, es podria pujar i compartir arxius on-line, crear blocs amb escrits formals de la matèria, fer servir escriptoris virtuals o utilitzar serveis geogràfics en la classe de geografia per a ubicar els alumnes.

A més el conjunt d'aplicacions de la Web 2.0 permet executar les següents accions en l'àmbit educatiu:

• Podem compartir informació (Drets d'Autor Creative Commons).

• Pujar arxius a la xarxa (Publicar i compartir informació per mitjà d'eines com: Scribd, Slideshare, entre altres).

• Escriure (Col•laborar en la producció de continguts per mitjà de Wikis, Blogs entre d'altres eines).

• Reescriure la informació (Edita).

• Escoltar i parlar (Participar en vídeo o teleconferències per mitjà d'eines com: Skype, Youtube entre altres).

• Recuperar informació (A través de folcsonomies per mitjà d'eines com: Delicious, Meneame).

• Participar en xarxes socials (Per mitjà d'eines com: Myspace, Second Life, Facebook).

A partir de l'anterior els principals beneficis que té l'educació amb la integració de la Web 2.0 són:

• Compartir, cooperar, col.laborar i participar, en la generació, investigació i divulgació del coneixement des de l'individual fins al grup o vic eversa.

• Permetre a l'estudiant generar competències en el camp tecnològic i informàtic, com un nou requeriment que avui en dia exigeix al professional del futur, aprendre a aprendre.

• Creació de xarxes virtuals de sabers i de recerca entre els diferents actors educatius, que permeti la interrelació i interacció en la producció de coneixement.

• Participació multidireccional a través de la xarxa.

• Ritmes d'aprenentatge individuals i col.lectius.

La nova funció de youtube per els nostres canals, com s'utilitza:



dimarts, 11 de gener del 2011

Què és un Wiki?

El terme Wiki és d'origen hawaià que significa: ràpid. Comunament per abreujar aquesta paraula s'utilitza Wiki i en termes tecnològics és un programari per a la creació de contingut de forma col·laborativa.
Wiki és el nom que el programador d'Oregon, *Ward *Cunningham, va escollir per al seu invent, en 1994: un sistema de creació, intercanvi i revisió d'informació en la web, de forma fàcil i automàtica.
Tots hem escoltat de la famosa enciclopèdia que es va donar a conèixer en el 2001 denominada Wikipedia, la qual avui aglutina més d'un milió d'articles en Inglés i 100,000 en espanyol. Aquesta enciclopèdia permet als usuaris accedir i modificar els seus continguts.
Un Wiki serveix per crear pàgines web de forma ràpida i eficaç, a més ofereix gran llibertat als usuaris, fins i tot per a aquells usuaris que no tenen molts coneixements d'informàtica ni programació, permet de forma molt senzilla incloure textos, hipertexts, documents digitals, enllaços i altres.
La finalitat d'un Wiki és permetre que diversos usuaris puguin crear pàgines web sobre un mateix tema, d'aquesta forma cada usuari aporta una mica del seu coneixement perquè la pàgina web sigui més completa, creant d'aquesta forma una comunitat d'usuaris que comparteixen continguts sobre un mateix tema o categoria.
Els promotors de l'enciclopèdia lliure universal, comparteixen les seves definicions d'un Wiki, Javier de la Cova afirma un wiki és: "Un gegantesc tauler d'anuncis on qualsevol pot posar les seves notes, esborrar o modificar les d'uns altres o crear enllaços".
D'altra banda Juan Antonio Ruiz: "Són llocs web escrits en col·laboració per un grup d'usuaris, que tracten sobre un mateix tema. Qualsevol que arriba a un Wiki pot participar immediatament i les seves aportacions són comentades, ampliades o corregides per la resta. Pel meu, és la primera eina veritablement útil en la gestió del coneixement en xarxa".
Llavors, què és un Wiki, en síntesi?
Se li crida Wiki a les pàgines Web amb enllaços, imatges i qualsevol tipus de contingut que pot ser visitada i editada per qualsevol persona. D'aquesta forma es converteix en una eina Web que ens permet crear col·lectivament documents sense que es realitzi una acceptació del contingut abans de ser publicat en Internet. Un exemple clar: Wikipedia, un projecte per desenvolupar una enciclopèdia lliure en Internet.

Com publicar?
Per publicar en un Wiki l'usuari no necessita conèixer cap classe de sintaxi especial. Simplement prem sobre "editar" a la pàgina que vulguis editar i escriu. Si vols utilitzar algun format pots utilitzar els botons situats damunt de l'àrea de text.

Sindicació
Si vols estar informat de qualsevol actualització en el wiki pots sindicar el contingut amb un programa agregador de feeds, com Bloglines, Rojo entre uns altres.

Llicència
Tingues en compte que en afegir contingut al wiki aquest quedarà publicat sota la llicencia Atribució 2.0 de Creative Commons, que permet a qualsevol copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra; fer obres derivades i fer un ús comercial del contingut sempre que es reconegui i citi l'autor original.
Llegir sobre Creative Commons.
Els Wiki s'han tornat cada vegada més populars i encara que existeixen altres ofertes de productes que et permeten publicar informació i obtenir retroalimentació dels teus lectors, no podem negar que el compartir informació a través d'una comunitat dedicada a un tema específic sol ser més divertit.

Principals característiques dels Wikis. En general permeten:

- La publicació de forma *immediata usant només el navegador web (ex. Explorer, Firefox, Mozilla, etc.)
- El control de l'accés i de permisos d'edició. Poden estar oberts a tothom o només a aquells que convidem .
- Que quedi registrat qui i quan s'ha fet la modificació a les pàgines del wiki, per la qual cosa és molt fàcil fer un seguiment d'intervencions.
- L'accés a versions prèvies a l'última modificació així com la seva restauració, és a dir queda guardat i amb possible accés tot el que es va guardant en diferents intervencions i a veure els canvis fets - Pujar i emmagatzemar documents i tot tipus d'arxius que es poden enllaçar dins del wiki perquè els alumnes els utilitzin (imatges, documents pdf, etc. exemple de document pdf allotjat en el wiki).
- Enllaçar pàgines exteriors i inserir àudios, vídeos, presentacions, etc.

Us de les TIC

En resum les TIC és una metodologia que es innovadora, a la vegada crec que té molts defectes. Principalment es una manera d’educar molt distant, molt poc humana i penso que en l’educació una de les coses que hi fa mes és el contacte humà. També penso que realitzar classes o fer un seguiment per Internet es una cosa poc viable, ja que si algun dia fallen les línies elèctriques, falla la comunicació. Per altre banda penso que en els exàmens els alumnes trobarien maneres d’aconseguir fer trampes.

Una altre cosa que no m’agrada gaire, és el fet de que cada cop estem més tecnificats, els nens d’avui en dia es passen moltes hores amb tecnologia, ja sigui el televisor, l’ordinador o la consola. Apart també veig que si la cosa continua així els nens del futur o sabran que es un llapis, cosa que crec que no s’hauria de perdre.

Us afegeixo els avantatges i inconvenients des de diferents punts de vista:

Avantatges de les TIC des de la perspectiva de l'aprenentatge

Interès. Motivació

Interacció. Contínua activitat intel·lectual

Desenvolupament de la iniciativa

Aprenentatge a partir d’errades

Major comunicació entre professors i alumnes

Aprenentatge cooperatiu

Alt grau d’interdisciplinarietat

Alfabetització digital i audiovisual

Desenvolupament d’habilitats de recerca i selecció d’informació

Millora de les competències d’expressió i creativitat

Fàcil accés a molta informació de tot tipus

Visualització de simulacions

Inconvenients de les TIC des de la perspectiva de l’aprenentage

Distraccions

Dispersió

Pèrdua de temps

Informacions no fiables

Aprenentatges incomplets i superficials

Diàlegs rígids

Visió parcial de la realitat

Ansietat

Dependència dels altres

Avantatges de les TIC des de la perspectiva dels estudiants

És habitual que aprenguin en menys temps

Atractiu

Accés a molts recursos educatius i entorns d’aprenentatge.

Autoavaluació

Major proximitat del professor

Flexibilitat en els estudis

Instruments pel procés de la informació

Ajudes per l’educació inclusiva

Ampliació de l’entorn vital. Més contactes

Més companys i col·laboració

Inconvenients de les TIC des de la perspectiva dels estudiants

Addicció

Aïllament

Cansament visual i altres problemes físics

Inversió de temps

Sensació de desbordament

Comportaments reprovables

Falta de coneixement dels llenguatges

Recursos educatius amb poca potencialitat didàctica

Virus

Esforç econòmic

Avantatges de les TIC des de la perspectiva dels professors

Font de recursos educatius per la docència, l’orientació i la rehabilitació.

Individualització. Tractament de la diversitat.

Facilitat per la realització d’agrupaments

Major contacte amb els estudiants

Alliberen al professor de treballs repetitius

Faciliten l’avaluació i el control

Actualització professional

Constitueixen un bon medi d’investigació didàctica a l’aula

Contacte amb altres professors i centres

Inconvenients de les TIC des de la perspectiva dels professors

Estrés

Desenvolupament d’estratègies del mínim esforç

Parcel·lar els treballs

Problemes de manteniment dels ordinadors

Supeditació als sistemes informàtics

Exigeixen una major dedicació

Necessitat d’actualitzar equips i programes

Avantatges de les TIC des de la perspectiva dels centres

Els sistemes de teleformació fa més varats els costos de formació

Els sistemes de teleformació permeten apropar l’ensenyament a més persones

Millora de l’administració i gestió dels centres

Millora l’eficàcia educativa

Nous canals de comunicació amb les famílies i amb la comunitat local

Comunicació més directa amb l’Administració Educativa

Recursos compartits

Projecció del centres

Inconvenients de les TIC des de la perspectiva dels centres

Costos de formació del professorat

Control de qualitat insuficient dels entorns de teleformació

Necessitat de crear un departament de Tecnologia Educativa

Exigència d’un bon sistema de manteniment dels ordinadors

Fortes inversions

dilluns, 10 de gener del 2011

Usos educatius

Pel que fa a la millora del procés d'aprenentatge, alguns usos que podem donar a un blog com a formadors poden ser:
  • Compartir coneixement personal i de la xarxa.
  • Oferir informacions actualitzades als estudiants: recomanacions, recordatoris, etc.
  • Anunciar novetats relacionades amb l'assignatura: conferències, articles, fires, pel•lícules, fets d'actualitat, etc.
  • Oferir reculls d'enllaços significatius per al desenvolupament de l'assignatura.
  • Oferir continguts i activitats en diferents formats (textos, imatges, animacions, etc.): continguts complementaris, de reforç, d'ampliació, bateria d'exercicis, simulació de proves d'avaluació, etc.
  • Exposar projectes (de recerca, treballs finals, etc.).
  • Exposar "bones pràctiques" (models de bones activitats, treballs, etc.).
  • Proposar recerca d'informació per mitjà de l'esfera de blogs.
  • Oferir gravacions o comentaris sobre les sessions de treball per tal que les puguin repassar o consultar aquells que no hagin assistit a classe.
  • Promoure un espai de comunicació i relació informal per a un bon clima a la l'aula.

Així mateix, com a estudiants, o pensant en el que com a formadors podem proposar als nostres estudiants, identifiquem diversos usos per als blogs:

  • Escriure un diari de bitàcola relacionant els continguts que es treballen en les diferents assignatures.
  • Elaborar un diari de l'aula de caire informal (les seves fotos, les seves experiències, aniversaris, etc.) que faciliti la relació entre els companys d'aula o centre.
  • Presentar els resultats d'una activitat.
  • Debatre en grups en el marc d'una activitat proposada.
  • Elaborar un diari de recerca.
  • Elaborar portafolis personals.
  • Elaborar un fotoblog, videoblog, etc. amb caràcter il•lustratiu del que s'està treballant a l'aula.
  • Crear una biblioteca de recursos que es considerin d'interès.
  • Elaborar un diari del seguiment i la presentació final de treballs en equip.
  • Utilitzar el blog com a espai que permet l'intercanvi de documentació i la seva classificació ordenada.
  • El•laborar i comentar plans docents, recursos d'assignatura...