dijous, 3 de febrer del 2011

You tube

Aplicació triada : You tube

Hem triat l’aplicació de You tube, ja que és una de les eines més utilitzades i que ens serviex tant com per compartir imatges, videos i arxius de so amb qualsevol ocasió. És fácil d’utilitzar, gratuït i conegut per tothom.

A l’hora d’aplicar-ho en l’àmbit educatiu, ens pot ser molt útil ja que com hem dit abans, és fácil d’utilitzar, et permet treballar amb arxius de so, imatge i videos.
És clau per publicar informació a l’abast de tothom. Amb qualsevol programa de descàrrega, tipu Atube catcher, Jdownloader, etc. seleccionant la barra de direcció i copiant l’adreça, et permet descarregar-te el video, imatge o so.


YouTube és un lloc web popular a Internet on el principal atractiu és la capacitat que els ofereix als usuaris per "pujar" els seus arxius de vídeo a la web sense haver de pagar pel servei o conèixer complexos llenguatges de programació.

De l'altra banda, permet als visitants poder visualitzar qualsevol vídeo penjat per un altre usuari utilitzant un mètode d'enviament del vídeo similar a l'streaming, això vol dir que l'usuari pot visualitzar vídeos de llarga durada sense haver de descarregar tot el vídeo abans.

YouTube és un clar exemple de les aplicacions Web 2.0 que es poden resumir en "l'usuari genera el contingut", també és un clar exemple de les noves formes de fer negoci a Internet, ja que en molt curt temps YouTube va ser adquirit per Google per una suma rècord.

Aquest sistema no és l'únic que existeix, hi ha diverses versions de vídeos sota demanda com MSN Video, Google Video i molts altres més que van sorgir a partir de l'èxit de YouTube.

Aplicacions Educatives

Anteriorment Internet era pròpiament unidireccional, és a dir, la informació era més aviat de tall informatiu i no permetia la interacció directa amb i entre els usuaris. Avui dia, s'ha convertit en bidireccional i ens permet la interacció de tot tipus de contingut, siguin aquests vídeos, imatges, textos i fins i tot emmagatzematge i edició d'arxius en línia i en temps real.

Aquestes eines permeten la integració d'un teixit social, és a dir, una xarxa de persones que poden interactuar a través dels espais que s'han generat a Internet, com ara blocs, Google groups, twitter, facebook, wikipedia i una infinitat d'útils aplicacions que permeten la interrelació d'informació. En aquest sentit, la informació necessita ser processada, assimilada en aprenentatges útils per als propòsits de l'educació, que veritablement incideixin sobre els coneixements que imparteixen els docents a les seves aules.

La web 2.0 permet nous rols per a professors i alumnes sobretot en base al treball autònom i col.laboratiu, crític i creatiu, l'expressió personal, investigar i compartir recursos, crear coneixement i aprendre ... Amb les seves aplicacions d'edició professors i estudiants poden elaborar fàcilment materials de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ls als comentaris dels lectors. També proporciona entorns per al desenvolupament de xarxes de centres i professors on reflexionar sobre els temes educatius, ajudar-se i elaborar i compartir recursos.

Així, el web es basa en un component social, de manera que aplicada en l'àmbit educatiu, constitueix un potent mitjà per construir el coneixement de forma colaborativa, (als quals després tots podran accedir) mitjançant aportacions individuals que enriqueixin l'aprenentatge i la pràctica docent. Una altra facilitat que proporciona en aquest àmbit és la realització de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluació i la creació de xarxes d'aprenentatge.

Tal com cita en el seu article Pere Marquès Graells La web 2.0 i les seves aplicacions didàctiques

Perquè realment es pugui realitzar el treball educatiu individual o en grup davant un ordinador i el ciberespai es requereixen unes premisses bàsiques infraestructurals:

• En el centre docent s'ha de tenir una intranet educativa, aules amb ordinadors suficients per a tots els alumnes i amb connexió a Internet.

• Els estudiants necessiten disposar d'ordinador i connexió a Internet també a casa.

• El professorat ha de tenir al seu abast un bon equip per realitzar i preparar totes les activitats.
• Disposar de recursos perquè els ciutadans puguin accedir a Internet com biblioteques, centres cívics, zones wifi, etc.

Així mateix, els estudiants i el professorat han de tenir unes competències mínimes per utilitzar bé els recursos que el web ofereix.

• Estudiants

o Competències digitals: saber navegar (buscar, valorar i seleccionar), expressar-se i comunicar-se amb altres en el ciberespai, conèixer els riscos (plagi, spam, falsedat)

o Competències socials: saber treballar en equip amb respecte i responsabilitat.

o Altres: capacitat de crítica, creativitat, capacitat de resolució de problemes, iniciativa i aprenentatge autònom, etc.

• Professorat

o Competències digitals: les mateixes que els estudiants.

o Competències didàctiques: aplicar models d'ús de les aplicacions web 2.0 ben contextualitzats.

o Coneixement de les regles clares pel que fa a la utilització dels recursos.

Actitud favorable cap a la integració de les TIC en la seva activitat docent diària i del temps que això requereix. Per exemple, es podria pujar i compartir arxius on-line, crear blocs amb escrits formals de la matèria, fer servir escriptoris virtuals o utilitzar serveis geogràfics en la classe de geografia per a ubicar els alumnes.

A més el conjunt d'aplicacions de la Web 2.0 permet executar les següents accions en l'àmbit educatiu:

• Podem compartir informació (Drets d'Autor Creative Commons).

• Pujar arxius a la xarxa (Publicar i compartir informació per mitjà d'eines com: Scribd, Slideshare, entre altres).

• Escriure (Col•laborar en la producció de continguts per mitjà de Wikis, Blogs entre d'altres eines).

• Reescriure la informació (Edita).

• Escoltar i parlar (Participar en vídeo o teleconferències per mitjà d'eines com: Skype, Youtube entre altres).

• Recuperar informació (A través de folcsonomies per mitjà d'eines com: Delicious, Meneame).

• Participar en xarxes socials (Per mitjà d'eines com: Myspace, Second Life, Facebook).

A partir de l'anterior els principals beneficis que té l'educació amb la integració de la Web 2.0 són:

• Compartir, cooperar, col.laborar i participar, en la generació, investigació i divulgació del coneixement des de l'individual fins al grup o vic eversa.

• Permetre a l'estudiant generar competències en el camp tecnològic i informàtic, com un nou requeriment que avui en dia exigeix al professional del futur, aprendre a aprendre.

• Creació de xarxes virtuals de sabers i de recerca entre els diferents actors educatius, que permeti la interrelació i interacció en la producció de coneixement.

• Participació multidireccional a través de la xarxa.

• Ritmes d'aprenentatge individuals i col.lectius.

La nova funció de youtube per els nostres canals, com s'utilitza:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada